El president d'Extremadura adverteix que "es veuran les cares" amb Catalunya si canvia el model de finançament

El president de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, ha dit avui que si els catalans volen canviar el model de finançament, "llavors ens veurem les cares", ja que "si toquen els nostres interessos, ens trobaran".
Vara ha fet aquestes declaracions en resposta a una pregunta sobre les reivindicacions dels nacionalistes catalans en aquesta matèria, formulada per un alumne de l'Institut Enrique Díaz Canedo de Puebla de la Calzada (Badajoz) en el transcurs d'una recepció pública a 60 estudiants d'aquest centre que participen en un seminari sobre política.
El president extremeny s'ha mostrat contrari a qualsevol mena de nacionalisme, inclòs el nacionalisme espanyol, per considerar-los "excloents dels altres", i ha reconegut que Espanya, per la seva història, "és un país complicat de fer funcionar".
AVUI.cat

Ens plau presentar-vos l’Observatori del Col·lapse de la Via Estatutària, realitzat per l’entitat Araitaca, sòcia de la Plataforma pel Dret de Decidir des dels seus inicis.

Fent un recorregut temporal per la via estatutària, ens adonem de que ha acabat amb una total manca d’implantació, fins i tot després d’haver sofert fortes retallades. És per analitzar aquesta via que hem creat l’Observatori del Col·lapse de la Via Estatutària, que té com a objectiu analitzar l’Estatut. I el que volem demostrar, sobretot a la societat contrària o indiferent a qüestions sobiranistes, i per altra banda, a la que està esgotada políticament, és que la via estatutària no és vàlida per garantir una societat catalana pròspera.

L’Observatori es una eina d’anàlisi de l’Estatut que es vol utilitzar com a eina sobiranista, posant sobre la taula el contrast entre els objectius establerts abans de demanar un nou estatut i l’aconseguit al cap de quasi quatre anys.
L’Observatori pondera quatre estatus de l’Estatut:

We use statistical techniques to identify blog language. That means that our algorithm decides what language a blog is in by looking at the text content, and not at any language attributes in the markup. Weblogs with fewer than 500 bytes of text content are not included in this list. How reliable is our algorithm?
We're currently doing statistical sampling to find out, and will post results in this table when they are ready.

English 1958443
Catalan 123320
French 83950
Spanish 80509
Portuguese 71561
German 35870
Italian 26659
Chinese-big5 25123
Farsi 19730
Chinese-gb2312 19324
Japanese 18576
Dutch 13133
Danish 9870
Indonesian 8831
Malay 6658
Japanese-euc_jp 5413 S
wedish 5267
Czech 5089
Icelandic 3776
Tagalog 3608
Finnish 3326
Turkish 2817
Esperanto 2803
Slovak-ascii 2592

http://www.rafamartin.info/

L'exalcalde de Mataró i diputat al Congrés, Manel Mas, ha demanat 'el cap' de la periodista i presentadora de La nit al dia, Mònica Terribas. Mas ha fet referència a una entrevista de Terribas al president de la Generalitat, José Montilla. El diputat ha denunciat al seu bloc que mentre el president parlava apareixia de fons la imatge del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, 'com si fos i fes un fantasmagòric control de les seves paraules'. De nou,Manel Mas ha insistit en la privatizació dels mitjans públicas catalans.
Així s'expressava Manel Mas al seu bloc: 'Si la Terribas i el seu equip pensaven que qui té la clau de les respostes a aquestes preguntes és el president del govern espanyol -que està en el seu dret pensar-ho- podia fer-ho directament sense fer aquestes subreptícies insinuacions', manifesta. Per contra, el diputat ha dit que en temps de Jordi Pujol això 'hagués estat impensable i probablement impossible'.

Canvi, canvi, canvi. Entre la globalització, la modernitat líquida i les mil i una tendències que arriben i se’n van, el canvi és el mantra del moment. Però, és tan fàcil canviar? És possible el canvi?

Fa alguns anys la revista FastCompany publicava un article sobre la qüestió que val la pena no passar per alt. Amb el mantra del canvi se’n repeteix un altre de tòpic, la crisi obre oportunitats, la necessitat fa el canvi. Per comprovar si aquesta afirmació és certa l’article es fixava en la necessitat del canvi en circumstàncies extremes, quan és la mateixa vida allò que és en joc. La resposta és dura, ni tan sols davant el risc de mort el canvi és fàcil, de fet l’èxit arriba només en un 10% dels casos.

El secretari d’organització del Partit del Socialistes de Catalunya, José Zaragoza, ha assegurat que el seu partit acatarà la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya, encara que sigui desfavorable. “La sentència l’acatarem tots, i qui no l’acati cometrà un delicte”, ha dit contundent. Zaragoza considera que les propostes de Convergència i Unió de convocar un referèndum d’autodeterminació en cas que el Tribunal Constitucional retalli el text estatutari així com la dels seus socis de govern de convocar-lo per al 2014 “només provoquen frustacions”. “No creiem en el model Ibarretxe”, ha sentenciat. En aquest sentit, Zaragoza ha manifestat que el líder de CiU, Artur Mas, “busca la radicalitat” i ha afegit que “Catalunya no vol ser un país radical”. I pel què fa a ERC, considera que la consulta per al 2014 és una “bajanada”. “Catalunya no és un país assambleari”, ha manifestat.

El passat dilluns 28 d’abril va ser detingut el Franki de Terrassa, un noi molt conegut a la seva ciutat per la seva implicació en els moviments populars i socials i en el teixit associatiu de Terrassa. El motiu ? Fa sis anys va despenjar una bandera espanyola de la façana de l’ajuntament de Terrassa. Des d’aleshores, no ha deixat mai d’atendre a cap requeriment judicial, i el cas ha anat corrent de boca en boca. El Departament d’Interior, volent donar un cop d’efecte, ha volgut dictar sentència sis anys desprès. El divendres 25 d’abril el Franki és condemnat a dos anys i set mesos de presó, i el mateix dilluns 28 d’abril és detingut i portat a la presó Model, sense haver-ho notificat als advocats i sense haver fet el tràmit ordinari de citació prèvia. I tot això per haver despenjat una bandera espanyola d’un ajuntament !

Fa tot just cinc anys, ERC capitalitzava el seu gran creixement i es convertia en l’àrbitre de la política catalana. Les eleccions de l’any 2003 van donar a ERC els vots i la legitimitat per a decidir qui arribava a la Generalitat. Els escons republicans van investir el President Maragall i els votants van premiar ERC amb el millor resultat de la seva història a les eleccions espanyoles de l’any 2004. Poder, creixement electoral, projecte i sintonia social, el partit ho tenia tot per a consolidar-se com una opció real de govern. Cinc anys després, Esquerra ha tancat tot un cicle electoral complert a la baixa, arribant a perdre el 50% del vot rebut, i enfronta el proper Congrés del partit amb importants ferides internes.