Sona el mòbil i la noia de l’agència m’ofereix un viatge a Punta Cana. Aceptaré. A més a més el pagaré financiadament. Resulta que els últims 1300 € que tenia estalviats me’ls he gastat a la clínica dental. Tothom vol tenir una bona boca. Algunes també volen tenir uns bons pits i altres una bona erecció. No volem semblar vells, encara que perdrem la memòria. S’investiga més amb bellesa i estètica que no pas en Alzheimer.  

Sovint em pregunto perquè cada vegada tinc menys poder adquisitiu, però més pagaments financiats. Diuen que som la primera generació, des de fa molt de temps, que té menys calers que els nostres pares. Sort, que treballa l’home i la dona. En aquest paisatge, els avis aguanten la societat. Espero que tinguin una bona jubilació. Es segueixen donant les notícies econòmiques amb dades promitjades. Vaig estudiar que mai es dona una mitja aritmètica sola. Has de donar el que es desvia la majoria d’individus d’aquest valor central. Molt diran que això que dic són utopies. Sembla estrany que no m’adoni que la culpa de tot és del sistema. Aquesta paraula sempre l’he trobat abstracte. I és que estan més ben vistes les cortines de fum amb aire abstracte, que no pas les concrecions amb càrrega ideològica. Algunes idees ataquen l’status quo vigent. Millor no emprenyar gaire els Lobbys i grups de poder.

Mentrestant, un executiu estressant busca millorar la seva realitat a un centre naturòpata amb el nom d’Itaca. Quines ironies!.

 

Joan Masdemont Fontàs