Una família de Mollerussa va iniciar fa unes setmanes una guerra particular contra la usura bancària. El conflicte s'ha estès donada la quantitat d'afectats i la exemplar acció promoguda, omplint de pancartes tot el poble i convertint els seus vehicles particulars en "cotxes denúncia". Han creat l'agrupació VICTERBANC (Víctimes del terrorisme financer). Qui vulgui contactar amb ells pot fer-ho a: victerbanc@gmail.com
Pràcticament totes les entitats bancàries han col.locat Swaps aprofitant-se de la confiança dels seus clients, inoculant contractes abusius que incloïen clàusules unilaterals, un autèntic espoli.
Els destinataris d'aquests "actius tòxics" han estat principalment Autònoms i Pimes. Els bancs, des de la seva posició dominant, han endossat aquests productes posant en alt risc a tot el sistema productiu de la zona. Podem afirmar, segons els afectats, que estem en presència d'una "catàstrofe humana" ja que són diverses les empreses que seran expropiades, una autèntica guerra al sector productiu que es produeix davant la indiferència dels polítics que miren cap a una altra banda.
Avui ens trobem absolutament indefensos davant la violència econòmica del sector financer tant a nivell nacional com internacional. Aquesta dictadura dels banquers que no responen davant de res ni davant ningú, fins i tot després que els nostres governants espremessin les arques públiques per salvar-los a ells, vol ara que la majoria social acceptem les seves receptes de retalls socials, sense que aquests i els mercats realitzin una convincent reforma dels seus delictius procediments. Tots els sacrificis que s'exigeixen de la majoria social per part d'aquests polítics NI-NI, són del tot inacceptables, sense una profunda reforma dels mercats i del sistema financer especulador.
Avui vivim a la tirania dels bancs i podem observar que estem sols davant tota aquesta violència econòmica. Ens trobem traïts per una casta política titella del poder financer i estafats pels sense escrúpols i voraços banquers. Avui la gent està comprovant que només es tenen en peu les relacions humanes de proximitat, de veí a veí, de família a família, de germà a germà, només ens tenim a nosaltres mateixos per sortir d'aquesta trampa. Ja no hi ha falses esperances, falses sortides, l'individualisme esquizofrènic cau. Ja, per necessitat, davant de tanta arbitrarietat, els veïns comencen a agrupar-se per defensar-se de les agressions de tot tipus que pateixen. Encara hi ha alguns ingenus que creuen imprescindibles a aquestes entitats bancàries, les consideren com a entitats de caritat, de bé social i és que ingènuament es creu que els recursos surten dels bancs i no del treball del poble.
Per als humanistes està molt clara la línia divisòria entre humanisme i anti-humanisme. L'humanisme posa per davant la qüestió del treball enfront al gran capital, la qüestió de la democràcia real enfront de la democràcia formal, la qüestió de la descentralització, enfront de la centralització, la qüestió de la antidiscriminació enfront de la discriminació, la qüestió de la llibertat enfront de l'opressió, la qüestió de la llibertat enfront de l'opressió, la qüestió del sentit de la vida, enfront de la resignació, la complicitat i l'absurd.
