Et despertes al matí, encara amb els ulls mig tancats i ja notes un neguit estrany. Et fas la pregunta, quin dia som avui? llavors que de cop i volta et venen els colors al cap.
Només són les set del matí i qui més qui menys ja té el cap a tres quarts de nou del vespre.
Com “collons” podem passar el dia. Aquestes jornades tindrien que ser festives per decret.
Amb una mica de sort si Laporta es presenta a la Generalitat i té la paella pel mànec podria aplicar aquesta llei. Total en tenim un munt de lleis que són ben ximples, una més no és notarà.
La setmana passada a Itàlia vaig tenir que veure i viure el partit envoltada de seguidors de l’Inter. No vaig poder aguantar i em vaig fer la “xul.la” tot dient, - a casa us vull veure!-.
M’he encomanat a tots els Sants/es, la Camí, la Cori, la Moreneta, el Fèlix, la Mercè i així fins a una llarga llista.
Confio amb els jugadors del Barça, amb alguns bastant més que en d'altres, però sobretot confio amb el Guardiola gairebé com si d’un Sant es tractes.
No us podeu imaginar el dur que és haver de treballar cada dia amb quatre tios del Madrid. Estaran tot el dia allà donant tombs i posant aquella cara que no se pas com definir, bé si que ho sé però no ho faré pas, us deixo aquesta tasca per el vostre pensament!.
Mare de déu dels set Dolors! Si només son dos quarts de vuit del matí, ufffff quin dia m’espera! El cor em diu que si, serà una nit màgica!