Ahir uns xiquets de les JERC es varen encadenar a Madrid, a la seu de la COPE, amb què donaren peu a un augment encara més notable de la bilis medià tica que els mitjans pròxims al PP segreguen cada dia. El tema de la COPE és seriós. Ja fa temps que han ultrapassat la ratlla d'allò que és raonable, i la indiferència que mereixia va convertint-se en indignació. AcÃ. El PP, seguint les tesis dels 'neocons', ha optat per un model de polÃtica en què no hi ha, simplement, punt de dià leg possible: tot val i és una guerra. Li va bé per reforçar el seu nucli de fidels, però posa en perill moltes coses. Fins i tot Espanya.
L'estratègia dels 'neocons' (ho hem vist als Estats Units amb Bush fill) professa un principi bà sic: tallar els ponts de dià leg entre liberals i conservadors, entre esquerra i dreta. A les democrà cies occidentals sempre s'havia entès que el conflicte ideològic deixava un ample marge d'acords i, sobretot, que podia haver-hi interessos nacionals per damunt de la confrontació ideològica. Això amb els 'neocons' s'ha acabat. El seu cà lcul és que la meitat de la població, més o menys, els correspon i que aquesta és la base sobre la qual governen. A l'altra meitat, ni pa ni sal. Únicament insults, tergiversacions i manipulació. És el paper descarat que fa FOX News als Estats Units i la COPE a l'estat espanyol. Allò que es pretén va més enllà de la simple confrontació ideològica, i consisteix a expulsar l'opció de votar B en comptes de votar A. Anatematitzar l'opció B a tal extrem que ningú dels convençuts, ningú dels qui vota A, no senta mai la temptació de votar circumstancialment 'els altres', els B.
Els costos democrà tics d'aquesta actitud són immensos. Perquè és una polÃtica guerracivilista que no té lÃmits de decència ni de bona educació. Però cal reconèixer que és una polÃtica eficaç per als seus interessos, com va demostrar George W. Bush.
Ara, un dels efectes col·laterals d'aquesta polÃtica és que hi ha espais geogrà fics que acaben, literalment, ofegats. Perquè, per definició, en tots els països hi ha à rees geogrà fiques més conservadores, com n'hi ha de més liberals. I si la pressió és forta i insuportable, les à rees més liberals poden arribar a pensar a trencar els vincles amb un paÃs que simplement ja no reconeixen com a seu, que els expulsa. Això va passar als Estats Units, quan després de les eleccions es féu broma, i no tanta broma, demanant l'adhesió al Canadà de Nova Anglaterra o de Califòrnia, territoris als antÃpodes socials, culturals i polÃtics del paÃs 'neocon' que s'expressa a la major part del territori.
La voluntat de separació dels Estats Units pot ser divertida i anecdòtica. Però pren una dimensió molt diferent quan el paÃs 'neocon' coincideix bà sicament amb Espanya (encara que incloga una part del nostre paÃs i d'Euskalherria) i l'equivalent de la Nova Anglaterra o Califòrnia és una bona part de la nació catalana i de la basca.
S'ho haurien de fer mirar, això. Perquè el cansament i la indignació respecte de la COPE esdevindrà cansament respecte d'Espanya. Especialment, si no hi ha demòcrates espanyols disposats a imaginar el seu paÃs d'una forma diferent de la caricatura que perfila la COPE. I de moment, de ponent, sols n'arriben crits i amenaces, que no conviden precisament a la cordialitat. Estic segur que pot haver-hi una altra Espanya. Però on és? Ara que els 'neocons' porten a terme metòdicament el seu projecte de divisió social és quan els liberals espanyols més s'amaguen. I això fa mala pinta.
Vicent Partal
Vilaweb, 1 de desembre de 2005






