Bona Tarda,

Crec que aquest debat no te sentit, ja que a Catalunya no parla tothom en catala i castella. Primer tenim que aconseguir que tothom parli les dues llengues. I despres si alguna llengua vol impossar-se a l' altre...que surtin els problemes pero no ara que encara ens estem recuperant de l' epoca franquista.

I QUI ÉS QUI EL SELECCIONA I L'ADMET, em pregunto?

La cadena comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals, entre els quals es troben Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen al parlament espanyol que elabori una normativa per a fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'única 'que pugui ser utilitzada pels seus ciutadans'.

Telecinco és la primera televisió que s'ha adherit a aquest manifest. A més, Telecinco ha dit en l'informatiu, que posa a la disposició del col·lectiu que duu aquesta iniciativa, el seu canal de televisió per a donar suport a aquest projecte.

Si ells s'adhereixen al manifest, nosaltres apaguem Telecinco.

Junts podem!

Sostres te raó fins i tot quan s'equivoca. La culpa de la crisi per això, és de tots. Dels que votem. Pafi

perque TV3 es diu TV3, nomes perque a Espanya hi havien 2 canals
la submissio dels catalans es innata i voluntaria?
som els catalans els esclaus naturals dels espanyols?
els bascos quan van crear la seva televisio li van posar etb1, els va importar una merda quants canals tenien els espanyols.

La plataforma per la llengua engega una campanya per evidenciar que sis grans empreses discriminen la llengua respecte a la resta de consumidors europeus.

La Plataforma per la Llengua ha engegat una campanya per evidenciar que sis grans empreses tenen un tractament diferenciat vers el consumidor català respecte a la resta de consumidors europeus pel que fa a l’etiquetatge dels seus productes. Mitjançant unes webs informatives que ha creat (una per cada empresa), el consumidor català pot conèixer i comparar llurs polítiques lingüístiques arreu d’Europa, pel

Les coses som com son (es diu realitat) i NO hi ha volta de fulla. Un archi-mega-recontra-tataravi meu ke va viure d'aixó fa 1900 i llarg pico d'anys, sermonejava en llatí (l'idioma omniterraki dels seus miops anys). Inclús va esser porter d'un anfiteatre on arrojaban a las fieras (perdóns múltiples pel meu barbar català, peró m'entens, oi? TAN SÓLS aixó tracend) als judeus ke es negaven a adorar als seus deus. I mira ara. Surt al carrer i intenta comprar el pà en llatí. I sino t'entenen i et fan fora de manera agresiva, digalis " la tua meretrize madonna !(o com es traduexi. Ens estem comunicant. El deletreix es el de menys). Alló més segur serà ke et tankin a ... un manicomi, es clar.

Nací persona sin poder elegirlo, hola. Por necesarios motivos jurisdiccionales, he pertenecido y aún lo hago al planeta Tierra, continente Europa, país España y comunidad autónoma Cataluña. Y akí estoy, luchando para ser leído por gentes conocedoras de esta gramática y este vocabulario.

Bien, como elemento comunicativo ke soy, yo kiero hablar. Y con cuanta más gente, pues mejor. El idioma en ke transmita sentimientos fonéticamente es lo de menos pero la historia, con sus crueles guerras e imposiciones, ha decidido que el español en el ke nado lo usemos como medio de comuniación 400 y pico millones de Sapiens diseminad@s a lo largo y ancho de 2 continentes. En cambio el catalán, lenguaje minoritario y poco evolucionado por su muy poco cultivo literario y la desmadrada contaminación debida al contacto más bien físico con otra lengua puede ke impuesta pero ahora de común comprensión por tod@s y cada ciudadan@ de por akí, ha kedado relegado a círculos íntimos con nula proyección exterior.

Encara que sembli mentida, peró en el sector cinematografic ningú pot dir que hi ha bilingüisme i si no us ho creieu cliqueu el link següent.

El cinema català Missió Impossible, fes un clic

Hem assistit amb estupor, en les sessions del Senat espanyol, a l'escissió lingüística.
De fet, en l'intent, més formal que real, de transformar la cambra alta en un àmbit plurinacional, s'han contractat intérprets de les diverses llengües de l'Estat, com se sol fer en els països plurilingües, i així fer de la presència d'aquestes llengües, alguna cosa una mica més normal que dir "bon dia".