Saludos.

Soy ciudadano de España ( Mallorca ) y estoy enamorado del programa "Catalunya Opina" la verdad, siempre que puedo voy a las webs de partidos para poder ver los extractos que ellos hacen, pero siempre me quedo con ganas de más.

El presentador Carlos Fuentes es un maestro donde los haya y yo creo que es de los presentadores más divertidos que hay hoy en el panorama nacional.

Por eso me gustaría saber si hay alguna manera de poder sintonizar Canal Català o al menos Catalunya Opina desde fuera la CCAA de Cataluña

Muchas gracias por la atención.

Voldría informar a aquesta senyora que ha dit que Catalunya es Espanya que ho es políticament i per domini, pero que sàpigui que els catalans només tenim una nació i un idioma que ens son propis, Catalunya i el catalá.  Felicito al Igor i a vosté mateix per la conducció del programa.

Es deplorable, indignant i sobretot preocupant , el comportament de l’energumen dels ferrocarrils ,que s’ha començat a jutjar a Barcelona , i que tothom a pogut comprovar la irracionalitat d’aquesta espècia abominable de projecta huma , que malauradament , hi ha casos mes greus , com estem comprovant massa sovint ; es demanen tres anys de presó per aquest element que diu que no recorda res del que va passar en el tren. Però, si que recorda que es va prendre dotze ho tretze cerveses, i que va prendre pastilles , i que anava begut.

Ediciones Carena ha publicat un llibre que es diu "LA ESCUELA ROTA" del qual és autor un professor badaloní que es diu Toni de la Rosa. El llibre es basa en fets reals i experiències viscudes amb adolescents l barri del sud de Badalona

Àrea de Premsa i Comunicació “SOM DEU MIL A BRUSSEL·LES” EL NOSTRE HIMNE! El cantautor Gerard Sesé és l'autor de la cançó que ens acompanyarà des del dia d'avui en la promoció de la manifestació sobiranista a Brussel·les, el 7 de març, reclamant l'autodeterminació del nostre poble. Des del dia d'avui Deumil.cat ja disposa d'himne oficial.

Adjunta Video: 

Fent referència al gloriós dia en què Espanya va guanyar l’Eurocopa: em trobava al metro ja obtinguda la victòria, quan un grup de radicals al so de “Heil Hitler” sem van apropar preguntant-me si aquest era un mal dia per mi i clavant la mirada a la samarreta d’independència que casualment aquell dia duia. Tot seguit van començar les amenaces feixistes i el refrec de la “bandera nacional” a la meva cara. L’única persona en tot el vagó que es va dignar a ajudar-me va ser una noia amb accent anglès que em va preguntar què estava passant; després de mitjanament explicar-li em va agafar la ma i em va dir “estic amb tu”. La situació es va complicar encara més quan va aparèixer la segona persona que intervingué a favor meu simplement amb paraules, un noi jove que acabà contra la paret del metro agafat pel coll i rebent els brutals cops que gratuïtament li van oferir deixant tot un rastre de sang al vagó. Vaig poder sortir de la situació pensant en què una denúncia no farà cap tipus d’efecte ja que aquesta gent seguirà amb les seves “caceres” contra tots aquells que senzillament no creguin en absolutismes ni violències gratuïtes i que, ni al meu propi país, no puc expressar lliurement els meus ideals.

Me gustan los catalanes porque a lo largo de su historia acogieron e integraron a íberos, fenicios, cartagineses, griegos, romanos, judíos, árabes y toda clase de charnegos y sudacas, sin conocer los problemas que afectan ahora a Francia; es un ejemplo. Me gustan los catalanes porque ya el 7 de abril de 1249 (uno va hacia Matusalén) el rey Jaime I nombró a cuatro prohombres de Barcelona (los paers) para dirimir los conflictos de la ciudad sin violencias ni reyertas. Esos hombres sabios, que pasaron a cien en 1265, (el Consell de Cent), iniciaron el sistema del gobierno municipal de Barcelona. Gracias a ellos reinó allí la concordia, y antes de empuñar las armas prefirieron siempre emplear la razón.

On ets, qui ets, volem saber mes de tu.