Avui el nostre Col·lectiu voldria fer una reflexió que dol. Sempre intentem trobar l’enemic en l’espanyolisme, l’estat i els seus serveis, que evidentment estan en contra nostra, i amb això hi hem de comptar.

Els alts directius de Caixa Tarragona, Caixa Catalunya i Caixa Manresa es van apujar el sou entre un 30% i un 50% abans de fusionar-se. Això és el que es desprèn dels informes que cada sis mesos la Comissió del Mercat de Valors (CNMV) rep de les entitats bancàries.

Que diguin el que vulguin, però és clar que sí que aquestes properes eleccions seran un plebiscit entre Catalunya i Espanya. No poden ser altra cosa. Votes per Espanya o votes per Catalunya. I caldrà triar. Un plebiscit és un plebiscit. L'inici del compte enrere per la independència i la creació d'un estat propi per a Catalunya.

L’independentisme s’estén amb força per Catalunya: el d’ERC, Reagrupament, Solidaritat Catalana, CUP i els sectors de CiU que així es manifesten, com també els sectors minoritaris del PSC i ICV, i amb més força, el de la societat civil i certs nuclis del món econòmic i financer.

El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni tampoco responde a una serie de circunstancias difíciles de explicar.

Benvolgut President Obama:Em dirigeixo a vostè no només en la seva qualitat de president dels Estats Units, sinó també en la seva qualitat d’antic professor de dret constitucional.

Yo no era independestista. Lo escribo así, en español, una lengua en la que fui instruido en tiempos del Dictador y en la que he publicado varios libros y múltiples artículos y con la que me relaciono con gran cantidad de amigos y conocidos. No es mi lengua materna, lo es el catalán, y me siento orgulloso de dominarla.