Sóc de l'opinió que en aquest món podem tenir o ser qualsevol cosa però el que no podem és tenir o ser-ho tot, hem de seleccionar. Als països els passa exactament el mateix: podem fer polítiques per aconseguir qualsevol fita, el que no podem és tenir-les totes.

"Llavors, quan són les eleccions?", em va preguntar Regis, artesà de Castellnou, petit i preciós poble a només cinc quilòmetres de Tuïr (Catalunya Nord), després de manifestar-li que trobava a faltar més ambient electoral al país. La seva és una postura força generalitzada a l'hexàgon francès, on abunda la decepció, el desinterès, la desconfiança i un creixent allunyament envers la política i, finalment, qui sap si una gran abstenció.

En una setmana han coincidit dues importants notícies que tindran conseqüències a curt i a mitjà termini, des del punt de vista polític. El primer fet han estat les eleccions a Andalusia i a Astúries. La primera comunitat representa gairebé una cinquena part d'Espanya en territori i en població; el que hi succeeixi, doncs, és substancial per al conjunt de l'Estat i el que ha passat és que, contra tots els pronòstics, el PP no ha aconseguit el Govern andalús.

Jean-Luc Mélenchon està sent la gran sorpresa de la campanya electoral a la Presidència de la República francesa. Antic dirigent de l'ala esquerra del Partit Socialista Francès, ministre amb Lionel Jospin, va trencar amb aquest partit el 2008 per fundar el Partit de l'Esquerra amb el qual ha creat el Front d'Esquerres conjuntament amb el Partit Comunista i l'Esquerra Unitària.

La millor anàlisi socioeconòmica que he llegit en els últims temps -i, ho sento, però no aconsegueixo recordar el seu autor- és que amb les mesures actuals “el malalt se'ns mor...però la febre està baixant”. Sembla un acudit sinó fos perquè és la descripció del que ens està passant.

Quan gairebé tothom donava el model d'immersió lingüística del català als nostres centres escolars per judicialment mort, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ens ha tornat a sorprendre i l'ha salvat...fins la propera sentència. Ara bé, la pregunta que ens hauríem de fer és si aquest model ha estat un èxit o un fracàs.

"Ja va bé una mica d'optimisme”, opinava Joan Olóriz, regidor de l'ajuntament de Girona, davant l'escèptic Toni Rocafull, ex-regidor dels ajuntaments de la Bisbal i de Palafrugell, mentre anava explicant la meva teoria sobre el viratge ideològic que s'està produint ara mateix.

Demetrio Fernández ha cregut oportú donar una lliçó sobre sexualitat a tothom que el vulgui escoltar. Segons ell, envers la sexualitat hi ha tres possibles estadis: si ets solter no tens res a pelar perquè “no hi ha lloc al seu exercici”. En canvi, si ets casat, sí que pots fer ús dels teus òrgans sexuals però administrant els teus impulsos “en nom de l'amor autèntic”.

Saben aquell que diu que Déu va fer un món perfecte? Doncs diuen que Déu va fer el món perfecte i quan va crear els humans va fer als anglesos perquè s'encarreguessin de l'acollida de la gent, va posar als francesos a càrrec dels fogons, als alemanys els va designar perquè ho organitzessin tot i als espanyols i als italians com a encarregats de les festes.

Aquestes festes són la dels nounats, no en va el tema central del Nadal és el naixement de Jesús de Natzaret -o de Mitra, abans, o de qualsevol de les deïtats solars ancestrals. El cas és que celebrem la fi d'un cicle i el naixement d'un altre, per exemple, d'un any nou.