Opina sobre Catalunya, noticies de Catalunya i de la societat civil catalana

El president d'Extremadura adverteix que "es veuran les cares" amb Catalunya si canvia el model de finançament

El president de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, ha dit avui que si els catalans volen canviar el model de finançament, "llavors ens veurem les cares", ja que "si toquen els nostres interessos, ens trobaran".
Vara ha fet aquestes declaracions en resposta a una pregunta sobre les reivindicacions dels nacionalistes catalans en aquesta matèria, formulada per un alumne de l'Institut Enrique Díaz Canedo de Puebla de la Calzada (Badajoz) en el transcurs d'una recepció pública a 60 estudiants d'aquest centre que participen en un seminari sobre política.
El president extremeny s'ha mostrat contrari a qualsevol mena de nacionalisme, inclòs el nacionalisme espanyol, per considerar-los "excloents dels altres", i ha reconegut que Espanya, per la seva història, "és un país complicat de fer funcionar".
AVUI.cat

Ens plau presentar-vos l’Observatori del Col·lapse de la Via Estatutària, realitzat per l’entitat Araitaca, sòcia de la Plataforma pel Dret de Decidir des dels seus inicis.

Fent un recorregut temporal per la via estatutària, ens adonem de que ha acabat amb una total manca d’implantació, fins i tot després d’haver sofert fortes retallades. És per analitzar aquesta via que hem creat l’Observatori del Col·lapse de la Via Estatutària, que té com a objectiu analitzar l’Estatut. I el que volem demostrar, sobretot a la societat contrària o indiferent a qüestions sobiranistes, i per altra banda, a la que està esgotada políticament, és que la via estatutària no és vàlida per garantir una societat catalana pròspera.

L’Observatori es una eina d’anàlisi de l’Estatut que es vol utilitzar com a eina sobiranista, posant sobre la taula el contrast entre els objectius establerts abans de demanar un nou estatut i l’aconseguit al cap de quasi quatre anys.
L’Observatori pondera quatre estatus de l’Estatut:

Canvi, canvi, canvi. Entre la globalització, la modernitat líquida i les mil i una tendències que arriben i se’n van, el canvi és el mantra del moment. Però, és tan fàcil canviar? És possible el canvi?

Fa alguns anys la revista FastCompany publicava un article sobre la qüestió que val la pena no passar per alt. Amb el mantra del canvi se’n repeteix un altre de tòpic, la crisi obre oportunitats, la necessitat fa el canvi. Per comprovar si aquesta afirmació és certa l’article es fixava en la necessitat del canvi en circumstàncies extremes, quan és la mateixa vida allò que és en joc. La resposta és dura, ni tan sols davant el risc de mort el canvi és fàcil, de fet l’èxit arriba només en un 10% dels casos.

Fa tot just cinc anys, ERC capitalitzava el seu gran creixement i es convertia en l’àrbitre de la política catalana. Les eleccions de l’any 2003 van donar a ERC els vots i la legitimitat per a decidir qui arribava a la Generalitat. Els escons republicans van investir el President Maragall i els votants van premiar ERC amb el millor resultat de la seva història a les eleccions espanyoles de l’any 2004. Poder, creixement electoral, projecte i sintonia social, el partit ho tenia tot per a consolidar-se com una opció real de govern. Cinc anys després, Esquerra ha tancat tot un cicle electoral complert a la baixa, arribant a perdre el 50% del vot rebut, i enfronta el proper Congrés del partit amb importants ferides internes.

LA CULTURA DE L’AIGUA Jo sóc dels que he cregut que les coses es demostren amb dades i que a més a més han de ser honestes. Es per això que crec en la dada que em diu que gastem per habitant uns 110 litres/dia. Si a Catalunya hi ha 7 milions d’habitants, fent matemàtiques sencilles que ara no venen al cas, en un any doncs gastaríem 285 hectòmetres cúbics, que supera el volum d’aigua que acumulen els principals embassaments que a dia d’avui és d’uns 150 hectòmetres cúbics d’aigua, tal com ens diu la pàgina web www.gencat.cat/aca. La conclusió, si no plou, és que d’aigua n’hi ha poca i per a pocs mesos. Tenen raó els polítics i la ciutadania de que el problema de l’aigua és real. No tinc tan clar, el que diu el polític de Tarragona, sobre el fet que si no plogués seria el millor per a solucionar el problema que aquest líquid vital ens suposa. Si no plou, per desgràcia l’aigua arribarà del Roine, del Segre o de les desaladores. Però serà més cara, la qual cosa apujarà encara més la llista de la compra.

Ahir, a les 19:00h es va celebrar l'acte del nou alcalde de Badalona, Jordi Serra Isern. Tothom es preguntarà perquè Maite Arquè i Ferrer deixar de governar a Badalona després de 23 anys? La resposta és, perquè gràcies a les votacions al Senat el 9 de març, els catalans van decidir que el grup PSC-PSOE vagi al Senat amb Maite Arqué i Ferrer.

Jordi Serra Isern forma part del partit PSC-PSOE i era el regidor responsable de l'àrea d'Urbanisme i Territori. Ara que, Jordi Serra serà el nou alcalde de Badalona, no vol dir que les cosses canviaràn, sinó que continuaràn igual que abans, perquè governa el mateix partir. Pot ser, que es presenti algúns canvis, però no és molt segur.

Visca PSC!
Visca Jordi Serra! i...
VISCA BADALONA!
www.badalona.cat

Vagis per on vagis ningú sap si el seu móvil és el que sona. El Nokia Tune ens envolta completament. Què hi farem! M’emprenya tant allò de pagar un sms Premium a 1,2 €, per a tenir la última cançó de la Shakira al meu cel-lular.

Després d´haver estudiat en una universitat presencial com és la UAB, veig la UOC com una gran estafa.

He vist com a cada assignatura: la majoria de tutors són uns incompetents, que la documentació que es dona és pèssima i que de pro-programari lliure en tenen poc.

Aprovecho la campaña electoral para poner de manifiesto la falsedad e hipocresía de la clase política en temas como el medio ambiente. Los Ayuntamientos se vanaglorian de sus políticas ambientales y de sensibilización y mientras por la puerta de detrás tiran sus basuras al sitio más cómodo.